Segons el diccionari, el vermut és un ”licor aperitiu composat per vi blanc, absenta i altres substàncies amargues i tòniques”.
El vermut és un producte elaborat que té com base un vi blanc, de bona qualitat però no excessivament delicat, al que se li addiciona most o xarop ensucrat i es reforça amb alcohol de vi en el qual han macerat plantes aromátiques i matèries vegetals (que poden ser: coriandre, ginebre, pell de taronja amarga, absenta, clau d’olor, quina, melissa, sajolida, sàlvia, camamilla, canyella, genciana, etc. escollides segons cada fabricant), de les quals prendrà el seu sabor i aroma. Posteriorment el líquid es pasteuritza i es filtra. Ha de sobrepassar els 16 graus d’alcohol.
L’absenta, base dels vermuts o ”vins compostos”, és una planta amarga i aromàtica de la família de les compostes tubuliflores, batejada per Linneo com a ”Artemisia absinthium”. Va ser considerada pels pobles antics com a ”herba santa” i com un dels millors tònics (antisèptica, febrífuga, diurètica i vermífuga). El seu ús va ser enaltit per Hipòcrates, Plini, Ciceró, Galè, Dioscòrides i Avicena, entre altres.
Les sinònimes veus espanyoles ”ajenjo”, ”absintio” i ”absenta” procedeixen totes del llatí ”absinthium”, i aquesta del grec ”apsinthos”, tenint el mateix origen la francesa ”absinthe” i la italiana ”assenzio”. L’absenta es coneix com a ”wormwood” en anglès i ”wermuth” en alemany. En català la planta es diu donzell.
La paraula vermut aplicada als vins amb absenta hauria estat introduïda per un cavaller piemontès anomenat ”Alessio”. Sabent que els cervecers de Baviera anomenaven ”wermuth” a aquests vins, el ”signor Alessio” es va valer d’aquesta paraula per a denominar el primer vermut, elaborat amb vi piemontès i absenta. L’origen del vermut és, doncs, genuïnament italià, turinés per a més senyals.
El vermut italià; pot ser dolç o sec, vermell o blanc, sent les marques més conegudes les següents: Martini, Cinzano i Carpano, totes de Torí.
El vermut francès sol ser sec, sent els més coneguts: el Chambery, el Noilly Prat, el Byrrh (de Thuir), el Dubonnet i el Saint Raphael.
Els bitters
Són semblants als típics vermuts però més amargs, sent els més coneguts el Fernet Branca i el Campari (elaborat a Milà) i el francès Amer Picón.
La paraula ”vermut” ha passat a ser sinònim d’aperitiu, sigui quina sigui la beguda emprada per a obrir l’apetit.
Thuir
Fundades el 1886 i instal·lades a Thuir el 1892, les caves van ser qualificades com a ”Site Remarquable du Gout” (lloc notable del sabor) el 1994. El seu ”hall” d’expedició és l’andana d’una estació creada pels tallers de Gustave Eiffel.
https://aspres-thuir.com/es/incontournable/caves-byrrh/
Es tracta d’una autèntica ”catedral” dels aperitius, en la qual, a més de descobrir l’art d’elaborar i aromatitzar els vins amb plantes, es poden admirar les seves 800 grandioses barriques, entre elles la cuba de roure més gran del món, capaç de contenir 1 milió de litres.
Al finalitzar la visita, la casa ofereix una degustació de les seves especialitats que, per descomptat, també es poden adquirir.
Gastronomia
- Sopa de peixos
- Bunyols d’anxoves
- Molls a la graella
- Anchoïade (pasta d’anxoves i olives) amb torrades
- Vi de Banyuls (dolç natural).
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.