Vins blancs d’Austria

 

www.graztourismus.at
www.austria.info/es

La república austríaca (Österreichl) és un estat federal format per les nou províncies autònomes (o ”bundesländer”) següents:

Bungenland

• Carintia (”Karnten”)
• Baixa Àustria (”Niederösterreich”)
• Alta Àustria (”Oberösterreich”)
• Salzburg
• Estiria (”Steiermark”)
• Tirol
• Vorarlberg
• Viena (Wienl!)

Les dues regions vinícoles austríaques més importants, ambdues a l’aquest del país, que conta amb un total d’unes 60.000 ha de vinyers, són:

• Baixa Àustria, al nord i al sud de Viena, amb unes 35.000 Ha.
• Bungenland, al sud-est de Viena, amb unes 21.000 Ha.

Els segueixen Estiria (unes 2600 Ha.), que limita al sud-est amb Eslovènia, i Viena (unes 800 Ha.) amb els seus coneguts, encara que fluixos, ”vins de l’any”, àdhuc efervescents després de la fermentació, coneguts com ”heurige” (igual que les tavernes on es poden degustar).

Les principals varietats de raïm emprats per a elaborar aquests vins són: la Riesling, la Feinburgunder (és la Chardonnay francesa) i la Grünes Veltline, que donen uns vins lleugers i afrutados molt agradables al paladar.

La producció total se situa al voltant dels 2,8 milions d’hectolitres anuals, dels quals s’exporta una tercera part.

Graz

Capital de la província de Estiria a la vora del riu Mur i encreuament de camins des de temps antics, és la segona ciutat més poblada d’Àustria i ha estat la Capital Cultural d’Europa durant el passat any 2003.

Ara, transcorreguts els aclaparaments turístics que això ha significat, podrem visitar aquesta magnífica ciutat, que conta amb una impressionant riquesa cultural i el nucli antic del qual (concebut per la dinastia dels Habsburgo, regentes del Sacro Imperi Romana Germànic, que en Graz van residir des de 1379 a 1619) va ser declarat per la UNESCO, en 1999, ”Patrimoni Cultural de la Humanitat”

Les novetats arquitectòniques més importants portades a terme amb motiu del seu ”capitalitat cultural” han estat, entre altres:

• L’espectacular illa artificial sobre el riu Mur (”Murinsel”), plaça flotant en el centre del riu que uneix les dues ribes, amb recintes avantguardistes com el teatre a l’aire lliure i les zones lúdiques (sala d’exposicions, un cafè, l’àrea de jocs infantils, etc).
• La Casa de l’Art (la ”Kunsthaus”), nova sala d’exposicions, amb un disseny avantguardista.
• El nou Auditori (el ”Hellmut List Hall”).
• L’ascensor panoràmic de vidre, instal·lat en la ”Maria Saüle (la Columna de María, de 1664), etc.

Altres llocs d’interès de la ciutat, que no hem de perdre’ns, són:

• La Hauptplatz (o plaça de l’Ajuntament) amb cases de façanes acolorides (dels segles XVII, XVIII i XIX) que constitueix el cor de la ciutat, presidida per la font renaixentista de l’Archiduc Joan, que està envoltada per quatre dones que representen els quatre rius d’Estiria.
• El Landhaus (Palau de les Corts d’Estiria), palau renaixentista del segle XVI, seu de la ”Dieta Provincial” amb un preciós pati amb arcades, una de les joies arquitectòniques de la ciutat.
• El Zeughau o arsenal, museu en el qual s’emmagatzemen més de 32.000 armes i armadures de tot tipus i època.
• La Schlossberg (el turó del castell), restes de l’antiga fortalesa, amb la seva torre del Rellotge, la torre de la campana i bells jardins.
• El Mausoleu de l’emperador Ferran II, del segle XVII, que alberga el sarcòfag de marbre vermell de Carles II i de Maria de Baviera (encara que només hi està enterrada l’archiduquesa), pares de l’emperador Ferran II, que està situat a la dreta de l’altar.
• La Neue Galerie Stadt Museum (Museu d’Art de l’Estat).
• La Domkirche, catedral del segle XV manada construir per l’emperador germànic Frederic III. Posseeix un harmoniós altar barroc que presideix el presbiteri i en el qual es troben dos impressionants relicaris de 1470. -L’Església parroquial de la Preciosa Sang de Jesús, gòtica amb el campanar barroc més elegant de la població.
• La Universitat, fundada el 1586, que ha estat famosa per les seves facultats de medicina i teologia i que té més de 40.000 estudiants.
• La centenària pastisseria Edegger-Tax, una de les més antigues d’Àustria, tota decorada amb marquetería.

Voltants De Graz

• Schloss Eggenberg, impressionant palau barroc del segle XVII, a uns 3,5 Km. a l’oest de la ciutat. Té més de 24 magnífics salons decorats a l’estil barroc.

  Alberga un museu arqueològic, un altre dedicat a la numismàtica i una secció de caça del Landesmuseum. Els seus bells jardins formen un preciós i relaxant parc natural en el qual es celebren uns famosos concerts a l’estiu. Telf. 03-16.58.32.640

• Osterreichisches Freiliochtmuseum (Ecomuseu Austríac a l’aire lliure)

  Situat a uns 15 Km. al nord-oest de Graz, ocupa una parcel·la de 60Ha. en la qual s’han muntat més de 90 construccions rurals originals, traslladades des de distints llocs. Totes les cases estan equipades amb el mobiliari i les eines d’èpoques passades, el que ens permet evocar la vida rural austríaca d’antany.

• Cova de Schlossverg, per la qual circula el ferrocarril subterrani més llarg d’Europa. Telf. 03-16.82.40.95

Ruta dels vins de la província de Estiria

Aquesta ruta (o ”Steirische weinstrasse”) surt de Graz per l’autopista A2, comença a GUNDERSDORP, sortida 207, i acaba a RENHAUSEN (autopista A9, sortida 222).

Té un recorregut de 180 Km. durant el qual es poden veure, a més de les vinyes, alguna ”winzerei” o casa típica d’Estiria (antics habitatges dels viticultores de la regió).

Festes del vi a Àustria

De finals de setembre a principis d’octubre:

• a la regió de Burgenland se celebren les Festes de la Verema, amb desfilades, fonts de vi i focs artificials.
• a la Baixa Àustria nombroses poblacions celebren la ”Weinherbst” o festa tardorenca del vi.

Gastronomia

La cuina austríaca té influència de molts dels seus veïns; els plats més característics són:

• L’escalopa vienesa (carn arrebossada), amb amanida de patates amb oli de pipes de carabassa
• ”knodel”, boletes de farina i fetge
• el ”gulasch”, carn guisada amb cebes, tomàquets, patates, condimentada amb pebre vermell (paprika)
• pollastre, o ànec, empanat i fregit
• durant la temporada, guisats de tot tipus de peces de caça.
• ”brettljause”, safata amb diversos tipus de charcutería.
• ”schnitzel burger”, entrepà d’escalopa de porc.
• d’entrant gairebé sempre sopa (diverses formes de preparació) etc.

A Àustria hi ha nombrosos tipus de dolços, molt famosos tots ells, com per exemple:

• la ”sachertorte”, bescuit farcit de melmelada i cobert de xocolata,
• el ”strudel”, espècie de braç de gitano fet amb una pasta molt fina farcida de poma, panses de Corint i formatge blanc, amanida amb canyella,
• els ”schlossbergkugeln”, deliciosos bombons,
• bunyols de cirera o albercoc, etc.
• la ”linddertorte ”, competidora directa de la ”sachertorte”, etc.

Vins de Navarra

 

https://www.navarrawine.com/

Viatge per la seva zonaLa Comunitat Foral de Navarra, amb uns 10.000 km2 i una mica més de mig milió d’habitants, gaudeix d’una situació privilegiada i de grans atractius: bells paisatges, arrelades tradicions, fèrtils planes, bells monuments i gent amable.

Navarra es va convertir en regne cristià independent el segle X, al convertir-se Sancho I Garcés en rei de Pamplona (905 – 925). El rei Sancho VI el Savi (s. XII), amb el qual el títol de rei de Pamplona es va transformar en rei de Navarra, va ser qui va reconèixer els furs de nombroses de les seves viles. Va ser incorporada a l’Espanya unificada per Ferran el Catòlic, el 1515, però va mantenir les seves pròpies lleis i l’encunyació de moneda fins a mitjans del segle XIX.

Navarra és una terra eminentment vitivinícola, havent estat sempre lligada al conreu de la vinya i l’elaboració de vins, ja els romans i àrabs van conrear vinyes en les seves fèrtils terres.

Durant l’Edat Mitjana Navarra va ser pas obligat per als viatgers europeus. Això explica que fossin els monjos, que rebien els pelegrins del Camí de Santiago, qui van incorporar en els terrenys dels seus monestirs nous varietats i tècniques de conreu de la vinya. Les vinyes van arribar a ocupar fins a 50.000 hectàrees, doncs la zona era, i és, geogràficament privilegiada per al conreu de la vinya, gràcies al seu clima i a un sòl idoni que fan possible una excel·lent maduresa dels raïms.

A l’actualitat la D.O. Navarra comprèn una superfície total de vinyes de més de 18.000 hectàrees, repartides en cinc sub zones, situades a la meitat sud de la Comunitat, que són:

• Terra Estella (Estella).
• Valdizarbe (Puente la Reina).
• Baixa Muntanya (Sangüesa).
• Ribera Alta (Tafalla, Olite).
• Ribera Baixa (Tudela).

En totes elles es donen diverses varietats de raïm autoritzats pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen (D.O.), organisme creat, el 1958, amb la missió fonamental de controlar la producció de raïm i l’elaboració correcta dels vins, així com garantir al consumidor la qualitat dels vins que surten al mercat amb la seva “denominació”.

Entre el mosaic de varietats de vinya o raïm autoritzats hi trobem:

Pels negres:

la primerenca (també anomenada cencibel o negra del país i a Catalunya ull de llebre), la cabernet sauvignon, la graciano, la mazuela (també anomenada carinyena), la merlot i la garnatxa negra.

Pels blancs:

la viura (macabeu), la més utilitzada, la chardonnay, la garnatxa blanca i la moscatell de gra petit (vins dolços).

Pels rosats:

la varietat ideal, i la més utilitzada, és la garnatxa, raïm de color vermell fosc, generosa en most i de grau elevat, que dóna vins de color gerdós, frescs, afruitats i saborosos.

Els vins que tradicionalment han donat fama a Navarra són els rosats, dels quals hi ha excel·lents marques.

No obstant, durant els últims anys vénen elaborant-se excel·lents negres i blancs que van obrint-se pas, tant en varietat com en qualitat, dintre d’un mercat summament competitiu.

Viatge per la zona dels vins navarresos

Olite

Ciutat de la vall del riu Cidacos fundada pels romans i refundada pel rei visigot Suintila. Situada a 42 Km. de Pamplona, és la seu del Consell Regulador de la Denominació d’Origen i de l’Estació de Viticultura i Enologia de Navarra.

Olite fou la residència favorita dels reis navarresos del segle XV. El seu impressionant castell, el Palau dels Reis de Navarra, és la joia dels castells gòtics europeus. Poden distingir-se en ell dues parts, el Palau Vell, avui Parador Nacional de Turisme, i el Palau Nou, de 1406. Annexa al castell es troba l’església de Santa Maria la Real, antiga capella real del segle XIII, amb una rica portada gòtica i un artístic retaule.

El 1630 Felip IV li va concedir a aquesta població el títol de ciutat. Telf. Inform. 948.74.17.03

Tafalla

A la vora del Cidacos, és una ciutat agrícola i industrial, amb un nucli antic d’estrets carrers, residències senyorials i un ric patrimoni religiós, entre el qual hi ha l’església de Santa Maria, amb un retaule del s. XVI, de J. de Ancheta, el Convent de Concepcionistes Recoletes i el convent de Sant Francesc, tots ells amb interessants obres d’art sacre.

A la fortalesa d’aquesta ciutat va ser enviat el príncep de Viana (Carles) la primera vegada que, per ordre del seu pare, el rei Joan II d’Aragó, fou empresonat.

Va ser annexionada a Castella per Ferran el Catòlic, el 1512.

Estella (Lizarra)

La ciutat va ser fundada el 1090, al caliu de les peregrinacions. A l’Edat Mitjana Estella fou el centre de la Cort de Navarra i parada obligada dels pelegrins del Camí de Santiago. Els monuments més importants es troben a l’altre costat del pont sobre el riu Ega, entre ells els següents, que recomano visitar:

• L’església de Sant Pere de la Rua (s. XII), amb capitells treballats únics supervivents de l’antic claustre romànic.
• L’església de Sant Miquel Arcàngel (amb portada romànica).
• L’església de Sant Joan Baptista amb pòrtic romànic.
• El museu dedicat a Gustavo de Maeztu (1887-1947), en el romànic palau dels Reis de Navarra. Telf. Inform. 948.55.63.01

Als voltants podem visitar el Monestir de la Nostra Senyora d’Irache (Telf. 948.55.44.64), d’estil gòtic de transició però amb uns absis romànics, un claustre plateresc i una interessant cúpula, situat a uns 3 Km. al sud-oest, i al nord d’Estella, el Monestir d’Iranzu (municipi de Abárzuza), del s.XII, d’estil gòtic cistercenc.

Puente La Reina

L’airós i impressionant pont romànic de set ulls sobre el riu Arga, dóna nom a la localitat, fundada en el segle XII per Alfons el Batallador.

La ciutat és punt de confluència de les dues rutes franceses del Camí de Santiago, una que passa per Roncesvalles i una que ho fa per Somport i Jaca.

El patrimoni històric de Puente la Reina el constitueixen els següents temples:

• Església de Sant Jaume el Major, construïda en el s. XII, encara que del primitiu edifici només conserva dues esplèndides portades romàniques; la resta és dels segles XVI i XVII i alberga diversos i valuosos retaules rococós.
• L’església del Crucifix, d’origen templari, amb dues naus, una romànica i l’altra gòtica. Alberga una imatge de la Nostra Senyora dels Horts (a la qual va estar dedicada l’església templària) i un crucifix del segle XIV.
• L’església de San Pere Apòstol

A uns 5 Km. al nord-est de la ciutat es troba el petit temple romànic de Santa Maria d’Eunate (s.XII), de planta octogonal, un dels més bells exemples del romànic navarrès. Telf. Infor: 948.20.65.40

Menjant a Navarra

 

Viatge per la seva zona

Pamplona (Irunya). www.cfnavarra.es/turismonavarra. Telèfon informació: 948.20.65.40

Com a capital de la Comunitat Foral de Navarra, Pamplona és el centre polític, administratiu i cultural de Navarra, a més de ser el seu centre geogràfic. Es troba a la vora del riu Arga i s’estén per una àmplia terrassa que afavoreix la seva expansió.

Segons la tradició, va ser fundada pel general romà Pompei, que li va donar nom (Pompaelo).

L’anomenat Privilegi de la Unió, atorgat, el 1423, per Carles III el Noble (rei de Navarra), pot considerar-se l’acta de fundació de la ciutat amb un sol municipi, al refondre’s tots els antics barris.

La festa coneguda com els Sanfermins (7 de juliol) no coincideix actualment amb la festivitat de Sant Fermí (25 de setembre), doncs va ser traslladada al mes de juliol l’any 1591, sota la corona de Castella. Aquestes festes, que se celebren del 6 al 14 de juliol, tenen renom internacional, en part gràcies a l’escriptor i premi Nobel americà Ernest Hemingway, que les va immortalitzar amb la seva novel·la Festa (1926).

A la ciutat són dignes de veure’s els següents llocs:

• El Palau de Navarra, barroc, en que el seu sumptuós saló del tron es conserva un retrat de Ferran VII, pintat per Goya.
• El Museu de Navarra, que alberga restes arqueològiques, objectes d’art i pintures d’artistes bascos, així com un retrat del Marquès de Sant Adrià, de Goya.
• La Catedral de Santa Maria, gòtica, que va ser iniciada el 1387, amb una façana neoclàssica del s.XVIII, obra de Ventura Rodríguez. Conserva interessants sepulcres, com els de Carles el Noble i Leonor d’Aquitània (1416).
• Els Jardins de la Taconera i el parc de la Mitja Lluna.
• L’església medieval de Sant Sadurní (també anomenat Sant Cerní), edifici gòtic (segles. XII-XV) construït en honor del patró de Pamplona.
• La capella de Sant Fermí, a l’església de Sant Llorenç.
• La ciutadella, imponent pentàgon emmurallat construït per ordre de Felip II; és en l’actualitat un espai verd, d’oci i esport de la ciutat.
• La casa museu de l’escultor Jorge Oteiza, que es troba a uns 8 km de Pamplona, a la localitat de Alzuza. Alberga una important mostra de l’obra d’aquest artista.
• El llarg aqüeducte de Noaín, a 6.5 km al sud de la ciutat, que pot veure’s des de l’autopista A15.

Monestir de Leyre

El monestir de San Salvador de Leyre està situat enmig d’un imponent paratge de la serra de Leyre. L’abadia és del segle XI i fou un gran centre espiritual, però el seu declivi va començar aviat, en el segle XII. El monestir va romandre abandonat en el segle XIX, però el 1954 va ser restaurat pels benedictins.

El més interessant d’aquest monestir benedictí és la seva cripta pre-romànica, del s. XI, amb massissos capitells i columnes curiosament baixes, demostratius de la influència mossàrab.

Escoltar, durant els oficis, el cant gregorià resulta summament commovedor. L’església alberga els sepulcres de reis de Navarra.

Telèfon informació: 948.88.41.50

Castell de Xavier

Aquest castell del s.XIII, avui totalment restaurat, fou el lloc de naixença de Sant Francesc Xavier, cofundador de la Companyia de Jesús, l’any 1504, i patró de Navarra. A l’actualitat és un col·legi jesuïta. A la torre de l’homenatge pot visitar-s’hi un museu dedicat a la vida del sant.

Telèfon d’informació: 948.88.40.00

Sangüesa

Antiga fortalesa, aquesta ciutat es troba situada a la riba esquerra del riu Aragó i presidida per un pont, lloc principal de pas del Camí de Santiago a l’edat medieval.

Són interessants per a visitar:

• L’església de Santa Maria la Real (segles XII-XIII), la portada del qual, profusament esculpida, és un tresor de l’art romànic, encara que tenen una interessant torre octogonal gòtica.
• L’església de Santiago, romànica (s.XII), i la de San Francisco, gòtica, amb un retaule del s.XVI, obra de Jorge de Flandes.
• L’Ajuntament, en el carrer major, antic palau del príncep de Viana, amb façanes gòtica i barroca. Telèfon informació: 948.87.14.11
• El palau barroc dels marquesos de Vallesantoro (s.XVII), actualment Casa de Cultura.
• El palau gòtic (s. XIV-XV) dels ducs de Granada de Ega.

Ujúe

Situat al terme d’una carretera costeruda, és un dels pobles més ben conservats d’Espanya. L’església-fortalesa de Santa Maria és d’estil gòtic i posseeix un presbiteri romànic. La seva portada gòtica té capitells amb escenes de la verema. En aquesta església es venera la Verge d’Ujúe, talla romànica que, el 25 d’abril, acudeixen a visitar -vestits amb negres capes- nombrosos pelegrins.

Telèfon informació: 948.74.14.03

Gastronomia

El menjar bé a Navarra segueix sent un art i un ritu que conserven amb zel nombroses societats gastronòmiques. La seva cuina posseeix identitat pròpia, tot i que ha rebut la lògica influència de la d’altres comunitats, gràcies a la seva situació geogràfica (entre País Basc i Aragó) i perquè ha estat terra de passada del Camí de Santiago.

Així, a la muntanya són típics els plats de caça, mentre que a la zona mitja destaquen els rostits i, especialment, l’anyell.

Alguns dels plats més coneguts i saborosos són:

• Carxofes, espàrrecs i cabdells de Tudela.
• Pebrots del padró de Lodosa.
• Mongetes a la Navarresa.
• Ous a l’estil del Roncal.
• Regirat de bolets.
• Bacallà amb all (amb patates).
• Caragols de vigília, amb arròs i bacallà.
• Truita a la navarresa
• Faves a la navarresa
• Bé al xilindró.
• Truita de la vall de Baztán
• Purrusalda (a la basca)
• Minestra de verdures de Tafalla.
• Vedella a la jardinera
• Molles de Ujúe (o de pastor)
• Formatges: Roncal i Idiazábal (D.O. compartida amb el País Basc).

Postres

Cireres de Corella, mantegades tudelanas, “espardenyes” d’ Estella, carafels (semblants al bescuit). A més, caramels de cafè amb llet o ametlles garapinyades, acompanyats de patxarà navarrès, licor sec o dolç, a força d’aranyons (fruits del patxarà) macerats en anís.

París: Miscel·lània de visites recomanables

 

Imagen libre

La ciutat de París, que sempre “va valdre una missa” i avui ja en val dues (quan no l’afecta una vaga), és com tothom sap, un lloc que ofereix grans perspectives d’interès turístic, cultural i artístic.

A continuació facilito una llista d’exposicions i museus la visita dels quals és gairebé obligada, a més d’algun altre lloc parisenc summament interessant:

1. Museu Centre Pompidou (tancat dimarts)

   Plaza Georges Pompidou (4ème)
   Metros: Chatelet, Hotel de Ville o Rambateau.
   Exposició: Joan Miró. Fins el 28 de juny.
   Horari: de 11 a 12h.
   www.centropompadour.fr
   Telèfon: 01-44-78-12-57.

2. Museu Picasso (Hotel Salè) (tancat dimarts)

   5. Rue de Trorigny (3ème)
   Metros: Filles du Calvaire o Saint Paul
   Exposició Picasso-Ingrès. Fins el 21 de juny.
   Horari de 9:30 a 18h.
   Telèfon: 01-42-71-25-21.

3. Fundació Pierre Bergé – Yves Saint Laurent (tancat dilluns i dimarts).

   5, Av. Marceau (16ème)
   Metro: Alma Marceau
   Exposició: Diàleg amb l’Art. Fins el 18 de juliol.
   Horari: de 11 a 18h
   www.fondation-pb-ysl.net
   Telèfon: 01-44-31-64-08.

4. Museu del Louvre (tancat dimarts)

   99, Rue de Rivolí (entrada per la piràmide (1er)
   Metros: Palais Royal o Musée du Louvre
   www.louvre.fr
   Telèfon: 01-40-20-53-17
   Horari: de 9 a 17:30

   a. Exposició Paris 1400. Les Arts sota el regnat de Charles VI. Fins el 12 de juliol.

   b.Exposició Miguel Barceló: La Divina Comèdia. Selecció de treballs i aquarel·les realitzats per a il·lustrar els tres toms de la immortal obra de Dante (L’Infern, El Purgatori i El Paradís), editada a França per France Lorsirs (2004) i a Espanya pel Cercle de Lectors (2003)

   Fins el 5 de juliol.

   c. Eugène Delacroix (i altres). Dante i Virgili en els Inferns.

   Fins el 5 de juliol.

5. Galeries Nacionals del Grand Palais (8ème) (tancat dimarts)

   3, Avenue General Eisenhower.
   Metro: Champs Elysées-Clernencer.
   Horari: de 10 a 20h
   www.rmn.frgaleriesnationalesdugrandpalais
   Telèfon: 01-44-13-17-17.

   a. La Grande Parade. Retrat de l’artista com a pallasso. Temes sobre el circ.

   Fins el 31 de maig.

   b. Muntanyes Celestes. Tresors dels Museus de Xina.

   Fins 28 de juny.

6. Museu del vi

   Rue des Eaux (Square Xerris Dickens) (tancat dilluns)
   Metro: Passy.
   www.museeduvinparis.com
   Horari: de 10 a 18h.
   Telèfon: 01-45-25-63-26.

7. Museu de la Moda i el Tèxtil (1er) (tancat dilluns)

   107, Rue de Rivoli
   Metros: Palais Royal o Musée du Louvre
   Horari: de 10 a 18h
   www.ucad.fr
   Telèfon: 01-44-55-57-50
   Exposició: L’art d’Elsa Schiaparelli. Vestits, dibuixos i accessoris d’aquesta famosa creadora d’alta costura, contemporània de Picasso i Dalí.

   Fins 29 d’agost.

8. Galeria Museu del Cristall Baccarat (16ème) (tancat dimarts i diumenge)

   11, Plaça des Etats Unis.
   Metros: Iena o Boissière.
   www.baccarat.fr
   Telèfon: 01-42-22-11-00
   Horari: de 10 a 19h

9. Museu Maillet, Fundació (7ème) (tancat dimarts)

   Dina Vierny
   61, Rue de Grenelle
   Metro: Rue de Bac
   Telèfon: 01-42-22-59-58
   Horari: de 11 a 19
   Exposició: Francis Bacon: El Sagrat i el Profà.
   Fins 30 de juny.

10. Museu de Montparnasse (15ème) (tancat dilluns)

    21, Rue du Maine
    Metro: Montparnasse-Bienvenue
    Horari: 12:30 a 19h
    Telèfon: 01-42-22-91-96
    Exposició: Viatges a la intimitat de l’Escola de Paris. Chagall, Fougita, Utrillo.
    Fins el 3 d’octubre.

11. Passeig pels Camps Elisis (cantonada i metre George V) i fotografiar-se al costat de les gegantines maletes “monogram” de Louis Vuitton, en homenatge als 150 anys transcorreguts des de la creació de la firma el 1854.
12. Berenar en algun dels salons de te:

    a. De la Maison Ladurée (fundada en 1862), per exemple el de la Rue Bonaparte 21, en el 6ème, i assaborir els seus deliciosos macarrons (pastes rodones d’ametlla i merenga) de diferents gustos, immillorables el de rosa o el de “muguet” (aquest solament pel maig).

    b. Colette: 213 rue Saint Honorée (8ème) i assaborir la seva deliciosa xocolata calenta.

---

Cercador d’itineraris a internet: www.mappy.com

Itineraris perfumats de Grasse a Barcelona

 

“¡Es la esencia mejor de la belleza el olor sin olor de la limpieza!”

Ramón de Campoamor

El perfum és, segons el diccionari, una solució líquida que conté alguna substància intensament odorants. Anomenem “essència” a un perfum líquid amb gran concentració de substàncies aromàtiques. És art, tradició i treball, sobretot si pensem que per obtenir un quilo d’oli essencial d’una flor són necessaris més de 900 quilos (roses) o 1.000 quilos (gessamins).

La indústria del perfum s’ha desenvolupat a França més que en cap altre país, fins al segle XX. Grasse, la ciutat de les flors, a uns 15 km de Cannes a la Costa Blava, és considerada la capital del perfum, sens dubte a causa del seu clima, que permet obtenir flors i plantes bona part del any. Aquí, segons la llegenda, l’essència va néixer a partir d’una gota de sang, un petó que Venus va donar al seu fill, de la qual va néixer una rosa.

A Grasse podem visitar el Museu del Perfum, així com el Museu del pintor Fragonard, autor d’aquella romàntica tela d’una noia gronxant-se que podem admirar a la col·lecció Wallace de Londres.

A la població de Saint-Remy-de-Provence existeix també un museu del perfum; allà aprofitarem per visitar l’església de St. Paul de Mausole i el seu claustre del s.XII, a l’hospital on va ser internat el pintor Van Gogh. Als amants de l’arqueologia els encantarà visitar les ruïnes romanes fascinadores Glanum, a la sortida de la ciutat.

També a Gravesson-en-Provence,a les afores de la ciutat, hi ha un Museu del Perfum amb alambins interessants i tot tipus de substàncies que entren a la seva elaboració. Al centre de la població el museu del pintor “fauve” Chabaud està molt ben instal·lat.

En ruta cap Espanya aconsellem visitar l’Abadia de Montmajour, prop d’Arles, fundada en 948 per monjos benedictins i Patrimoni de la Humanitat des de 1968.

Degustacions de la Mediterrània francesa

Durant el viatge provarem la cuina de la regió, amb les seves típiques “herbes de Provence” que preparen multitud de plats, i que estan compostes generalment per farigola, romaní, alfàbrega, ajedrea, sàlvia i marduix, que al costat de l’all i l’oli formen part de l’anomenada “dieta mediterrània”.

També convé degustar la “tapenade” i la “anchoïade” (pastes d’olives i anxoves), “ratatouille” (espècie de samfaina), amanida de Niça, carxofes i carbassons farcits, sopa al pesto (salsa d’alfàbrega), cuixa de be farcida d’alls, pastís de nous, fruites confitades, etc….

A la ciutat de Barcelona, en ple Passeig de Gràcia (nº 39) existeix un museu del Perfum, instal·lat a la Perfumeria Règia, completíssim, amb més de 4.000 peces, entre flascons de cristall egipci (tan difícils de trobar per fràgils), àmfores gregues, vidres romans, essenciers, vaporitzadors i flascons de totes les èpoques i fabricants.

Més sobre el perfum

En l’actualitat podem trobar perfums afruitats, florals, especiats, afustats, ambarats, golosos, ozònics, balsàmics, aquosos, etc… Tots ells necessiten infinitat d’hores d’estudi i programació per part dels “nassos”, els especialistes que els preparen. El perfum ha de guardar-se en un lloc fresc i protegit de la llum. Amb el temps, al revés que un bon vi, perd aroma i frescor.

El perfum es coneix des de temps immemorial, segons testimonis trobats de més de 5.000 anys a.J.C. La reina egípcia Hatshepsut, per exemple, quinze segles abans de Jesucrist, que va ser l’única dona faraó, adorava els perfums i els cosmètics.

Els bolets del centre-oest francès

 

Deliciosos fongs i art sacre seguint la ruta Toulouse-París. Un itinerari artístic que pot combinar-se amb una saborosa immersió al món dels bolets.

A la població francesa de St. Hilaire St. Florent, molt a prop de la ciutat de Saumur (entre Poitiers i Anger), hi ha un Museu del Xampinyó on pot contemplar-se la major exposició de bolets salvatges d’Europa. Alhora conreen diverses espècies de fongs, algunes de les quals poden degustar-se en un petit restaurant annex a les grutes. La visita resulta realment instructiva.

També a la localitat de Sorges, a uns 20 km al nord de la ciutat, Perigueux allotja el Museu de la Trufa, una espècie de fong misteriós que els seus adoradors consideren el “diamant negre” de la cuina. És en aquesta regió, el Perigord, on es recullen les millors trufes de França.

https://www.perigord.com/es/listings/sites-touristiques-visites/ecomusee-de-la-truffe/

Com que ambdues localitats es troben situades en el centre-oest de França, pot ser interessant programar un itinerari per l’autopista Toulouse-París. Pel camí es podrien visitar diversos punts interessants.

En el santuari de Rocamadour (“amant de la roca”), es va trobar el cos incorrupte de l’ermità cristià sant Amador en 1166. En aquest santuari pot veure’s una preciosa Verge Negra amb Nen. Tant el poble medieval com el castell estan penjats de la muntanya i el santuari està adossat a les roques.

A Poitiers destaca la Catedral de San Pedro, el cadiratge del cor, tallat en el segle XIII, la més antiga de França. Un enorme finestral del s.XII representa la Crucifixió. A pocs quilòmetres es troba el parc temàtic Futuroscope, que farà les delícies de petits i grans.

La abadia de Fontevraud és la més gran i millor conservada de França, fundada a principis del s.XII, i conté les tombes dels Plantagenet (incloent al famós Ricardo Corazón de León). La seva curiosa cuina octogonal és un rar exemple d’arquitectura romànica.

El castell de Saumur, amb vistes boniques de la ciutat, simula un castell de conte de fades i allotja dos museus interessants, amb riques col·leccions: un d’arts decoratives i un altre sobre el cavall.

I ja que ens trobem a la regió, una visita als seus innombrables castells o alguna vinya podria ser un bon final per un recorregut tan interessant. ¡Sense oblidar-se dels bolets, dels que ara explicarem unes quantes coses!

BOLETS: UNA MICA DE CULTURA GENERAL

“Hi ha dues classes de bolets: els verinosos i els altres. Generalment, aquells se’ls reconeix massa tard”.

(Robert de Gicet)

Si bé els bolets han constituït un aliment per a l’home des de temps remots, la toxicitat d’algunes espècies, les emnos, ha impedit que el seu consum s’estengués a tots els pobles. Les primeres notícies que tenim de la seva utilització procedeixen de les antigues Grècia i Roma, els habitants, coneixedors de les bones espècies, els apreciaven molt.

Amb la decadència de l’Imperi Romà els bolets gairebé van ser oblidades fins a ben entrada l’Edat Mitja. I va ser molt més tard el rei francès Luis XIV, “el rei Sol”, qui els va tornar el prestigi en el s.XVII, posant-les novament de moda.

El poble espanyol, a excepció dels bascs i catalans, no ha apreciat en general cap fong. Com que en tractats antics de cuina espanyola no se’ls esmenta, podem deduir que el consum de bolets és relativament modern, ja que van deixar de ser desconeguts per a la majoria de la gent a mitjà del s.XX. Avui el seu consum ha augmentat considerablement.

El cultiu dels xampinyons va ser descrit per un especialista francès, de la regió de París, en un llibre publicat el 1707, que ensenyava a conrear-los en soterranis i coves. És per això que se’ls ha conegut vulgarment com “xampinyons de París”.

A Espanya els va començar a conrear l’any 1912 un empresari de Logronyo. El 1919 va crear la primera nau per al seu cultiu i ulterior comercialització i va iniciar en 1923 el procés d’enllaunada.

Existeixen més de 3000 espècies superiors de bolets de les quals solament unes poques (entre 30 i 40 varietats) són verinoses. I de les verinoses, només 5 o 6 varietats creixen a Europa.

Encara que els bolets puguin semblar-nos vegetals, les seves característiques especials els situen entre aquests i el regne animal, ja que no tenen clorofil·la i en canvi contenen glucogen. Tenen un 2,5% de proteïnes, vitamines i minerals, segons les diverses espècies. El 90% d’un bolet és simplement aigua.

Set quilos de bolets equivalen aproximadament a un quilo de carn, per la qual cosa se’ls acostuma a conèixer vulgarment com “carn vegetal” o “llegum bistec”. Els més coneguts i apreciats són: la múrgula, l’ou de reig, el rovelló, el cep, el fredolic, el moixernó, etc…

Armats amb aquests coneixements, ja podem convidar els nostres amics a viatjar amb nosaltres al Perigord i presumir de “cultura dels bolets”.