Els bolets del centre-oest francès

 

Deliciosos fongs i art sacre seguint la ruta Toulouse-París. Un itinerari artístic que pot combinar-se amb una saborosa immersió al món dels bolets.

A la població francesa de St. Hilaire St. Florent, molt a prop de la ciutat de Saumur (entre Poitiers i Anger), hi ha un Museu del Xampinyó on pot contemplar-se la major exposició de bolets salvatges d’Europa. Alhora conreen diverses espècies de fongs, algunes de les quals poden degustar-se en un petit restaurant annex a les grutes. La visita resulta realment instructiva.

També a la localitat de Sorges, a uns 20 km al nord de la ciutat, Perigueux allotja el Museu de la Trufa, una espècie de fong misteriós que els seus adoradors consideren el “diamant negre” de la cuina. És en aquesta regió, el Perigord, on es recullen les millors trufes de França.

https://www.perigord.com/es/listings/sites-touristiques-visites/ecomusee-de-la-truffe/

Com que ambdues localitats es troben situades en el centre-oest de França, pot ser interessant programar un itinerari per l’autopista Toulouse-París. Pel camí es podrien visitar diversos punts interessants.

En el santuari de Rocamadour (“amant de la roca”), es va trobar el cos incorrupte de l’ermità cristià sant Amador en 1166. En aquest santuari pot veure’s una preciosa Verge Negra amb Nen. Tant el poble medieval com el castell estan penjats de la muntanya i el santuari està adossat a les roques.

A Poitiers destaca la Catedral de San Pedro, el cadiratge del cor, tallat en el segle XIII, la més antiga de França. Un enorme finestral del s.XII representa la Crucifixió. A pocs quilòmetres es troba el parc temàtic Futuroscope, que farà les delícies de petits i grans.

La abadia de Fontevraud és la més gran i millor conservada de França, fundada a principis del s.XII, i conté les tombes dels Plantagenet (incloent al famós Ricardo Corazón de León). La seva curiosa cuina octogonal és un rar exemple d’arquitectura romànica.

El castell de Saumur, amb vistes boniques de la ciutat, simula un castell de conte de fades i allotja dos museus interessants, amb riques col·leccions: un d’arts decoratives i un altre sobre el cavall.

I ja que ens trobem a la regió, una visita als seus innombrables castells o alguna vinya podria ser un bon final per un recorregut tan interessant. ¡Sense oblidar-se dels bolets, dels que ara explicarem unes quantes coses!

BOLETS: UNA MICA DE CULTURA GENERAL

“Hi ha dues classes de bolets: els verinosos i els altres. Generalment, aquells se’ls reconeix massa tard”.

(Robert de Gicet)

Si bé els bolets han constituït un aliment per a l’home des de temps remots, la toxicitat d’algunes espècies, les emnos, ha impedit que el seu consum s’estengués a tots els pobles. Les primeres notícies que tenim de la seva utilització procedeixen de les antigues Grècia i Roma, els habitants, coneixedors de les bones espècies, els apreciaven molt.

Amb la decadència de l’Imperi Romà els bolets gairebé van ser oblidades fins a ben entrada l’Edat Mitja. I va ser molt més tard el rei francès Luis XIV, “el rei Sol”, qui els va tornar el prestigi en el s.XVII, posant-les novament de moda.

El poble espanyol, a excepció dels bascs i catalans, no ha apreciat en general cap fong. Com que en tractats antics de cuina espanyola no se’ls esmenta, podem deduir que el consum de bolets és relativament modern, ja que van deixar de ser desconeguts per a la majoria de la gent a mitjà del s.XX. Avui el seu consum ha augmentat considerablement.

El cultiu dels xampinyons va ser descrit per un especialista francès, de la regió de París, en un llibre publicat el 1707, que ensenyava a conrear-los en soterranis i coves. És per això que se’ls ha conegut vulgarment com “xampinyons de París”.

A Espanya els va començar a conrear l’any 1912 un empresari de Logronyo. El 1919 va crear la primera nau per al seu cultiu i ulterior comercialització i va iniciar en 1923 el procés d’enllaunada.

Existeixen més de 3000 espècies superiors de bolets de les quals solament unes poques (entre 30 i 40 varietats) són verinoses. I de les verinoses, només 5 o 6 varietats creixen a Europa.

Encara que els bolets puguin semblar-nos vegetals, les seves característiques especials els situen entre aquests i el regne animal, ja que no tenen clorofil·la i en canvi contenen glucogen. Tenen un 2,5% de proteïnes, vitamines i minerals, segons les diverses espècies. El 90% d’un bolet és simplement aigua.

Set quilos de bolets equivalen aproximadament a un quilo de carn, per la qual cosa se’ls acostuma a conèixer vulgarment com “carn vegetal” o “llegum bistec”. Els més coneguts i apreciats són: la múrgula, l’ou de reig, el rovelló, el cep, el fredolic, el moixernó, etc…

Armats amb aquests coneixements, ja podem convidar els nostres amics a viatjar amb nosaltres al Perigord i presumir de “cultura dels bolets”.