Els vins de la denominació d’origen Toro

 

Castella-Lleó és la Comunitat mes extensa de l’Europa de les regions. Els seus vins han obtingut les cinc Denominacions d’Origen (D.O.) següents:

• D.O. Toro (Zamora)
• D.O. Bierzo (Lleó)
• D.O. Cigales (Valladolid)
• Rueda (Valladolid)
• D.O. Ribera del Duero (Burgos)

Toro

Localitat situada dins de la comarca agrària Baix Duero i en la zona d’altes ”Mesetas” (juntament amb Rueda i Ribera del Duero), està a una altitud entre 620 i 750 metres sobre el nivell del mar.

El seu clima és continental i extremat, amb influències atlàntiques de caràcter àrid i amb pluges mitges al voltant de 350-400mm anuals i unes 2600 hores de sol. Els hiverns són rigorosos i les gelades poden arribar fins a primers de maig. Els estius curts, amb importants oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit. La temperatura anual mitjana es situa entre els 12 i 13 graus centígrads. Aquesta diferència de temperatura entre el dia i la nit afavoreix el manteniment de l’aroma del raïm, gràcies a això s’obtenen vins fins i elegants.

Són característics de la D.O. Toro els vins negres, robusts de color vermell fort, molt aromàtics, amb cos i grau (al voltant dels 13º alcohòlics) ben estructurats amb una moderada criança. Quan són joves, aquests vins són més afruitats. Els rosats, en canvi, són de colors vius lleugers, suaus i aromàtics.

La varietat principal de raïm dels vins negres és la tinta de Toro (parent molt propera de l’anomenada primerenca), que es coneix també com a ”cencibal”, garnatxa negra, negra del país, (ull de llebre a Catalunya).

Per als vins blancs s’utilitzen varietats de raïm malvasia i verdal, i per als rosats la negra de Toro i la garnatxa.

La Denominació d’Origen Toro és una de les més antigues d’Espanya, doncs ja va ser reconeguda en l’Estatut del Vi de 1932. Posteriorment la D.O. li va ser concedida segons ordre del 29 de maig de 1987.

Els cellers elaboradors de vi més antics són, entre molts d’altres:

• Bruts Villar (1930), vi ”Muruvo”. Tel.: 983 580 180
• Fariña, S.L. (1942), vi Gran Col·legiata. Tel.: 980 577 673. www.bodegasfarina.com
• Ramón Ramos Carrillo (1965): vi ”Monte Toro”. Tel.: 980 565 156
• Grans vins: vi ”Envero”: Tel.: 91 372 85 10 (Madrid)
• Vega Sauco (1991), vi ”Vega Sauco”. Tel.: 980 69 82 94. www.vegasauco.com
• 
  
• Toro  és la vora del riu Duero, està situada a uns 33 Km a l’est de Zamora. És la capital del vi de la regió va ser aquí on l’exèrcit d’Isabel la Catòlica, va aconseguir el 1476, una important victòria sobre els portuguesos, que li va assegurar el seu accés al tron de Castella.

La bella Col·legiata de Santa Maria la Major (iniciada el 1160 i acabada el 1240) posseeix un magnífic pòrtic occidental, d’estil gòtic i tot policromat, la seva obra mestra més representativa. A l’interior pot contemplar-se la curiosa taula flamenca del segle XV coneguda com la Verge de la Mosca.

Toro té també diverses esglésies romàniques molt interessants, en particular per la seva decoració mudèjar. Ha estat declarada Conjunt Històric Artístic.

El 12 d’octubre la localitat celebra les Festes de la Verema, amb l’elaboració del primer most, seguides d’unes jornades gastronòmiques.

Des del mirador del Contrafort, sobre el riu, s’albira tota la horta del Duero. Als afores podem visitar l’ermita de la Verge de la Vega. Oficina de Informació: 980 69 18 62.

Zamora

Ciutat situada enmig d’una extensa plana, a la vora del riu Duero, va ser una de les etapes de la Via de la Plata a l’època romana. Les seves muralles, ara en ruïnes, van ser construïdes l’any 893 pel rei Alfonso III.

És sens dubte una de les ciutats amb més patrimoni artístic, històric i cultural de Castella Lleó, ja que ofereix als seus visitants un panorama de més de dos mil anys d’història de la civilització.

L’extraordinària catedral romànica bizantina del segle XII, d’aspecte oriental, té un valuós cadirat del s.XVI.

Els seus cinc museus, únics a Europa per la seva temàtica, ofereixen als visitants una sèrie de col·leccions de gran valor, que permeten entendre la història de les terres castellanes lleoneses:

• Museu Provincial, ubicat al Palau Cordó, magnífic edifici del segle XVI amb una superba portada. Alberga dues seccions, la de Belles Arts i la d’Arqueologia. Tel: 980.51.61.50.
• Museu Catedralici, plaça Pius XII (980.53.22.95). S’hi accedeix des del claustre de la catedral i posseeix una col·lecció de tapissos flamencs de gran qualitat.
• Museu de la Setmana Santa, plaça de Santa Maria la Nova (Tel.: 980.53.22.95). En aquest museu s’hi exposen els passos que donen fama a les processons de Setmana Santa, per l’excepcional qualitat de les seves imatges.
• Museu etnogràfic, carrer Corral Pintado, plaça de Viriato. Aquest museu, inaugurat el desembre de 2002, és el primer en el món en unir tradició i progrés, essent un punt de referència de la cultura tradicional de Castella Lleó. Al llarg d’aquest any el museu és la seu de l’exposició temporal ”Es Seres”, mostra que es centra el l’objecte al servei de l’individu.
• Museu Baltasar Lobo, plaça de Sant Esteve, s/n. De creació recent i ubicat a l’antiga església romànica de Sant Esteve, exhibeix els treballs de l’escultor Lobo, natural de Verecinos de Campos, obres que formen part de les apreciades del patrimoni artístic contemporani de la província.

La ciutat posseeix nombroses esglésies romàniques els millors exponents de les quals són: Santa Maria la Nova, Santa Maria de l’Horta, Sant Jaume del Burgo, Sant Joan, Sant Ildefons, La Magdalena, etc.

A uns 20 km al nord-est de Zamora es pot visitar l’església visigoda de San Pere de la Nau, del segle II, amb bonics capitells i frisos.

Interessant també el medieval pont de Pedra i les façanes de la Casa dels Monos i la del Cordó, ambdues amb elegants finestres isabelines.

El Parador de Zamora està instal·lat en un palau del segle XV, un dels més rellevants exemples de l’arquitectura civil castellana lleonesa.

Gastronomia

Alguns dels plats més típics de Zamora i la seva província són:

• Bullit amb cigrons de Fuentesaúco
• Vedella alistana
• Llenties guisades
• Sopa d’all
• ”Sant antonada” de favons (espècie de favada)
• Pop a la sanabresa
• Truita del Tera
• Assortit de verdures guisades
• Bacallà ”a lo tío”, a la tranca o al ajoarriero
• Conill (o llebre) guisat amb mongetes

  Postres: formatges de cabra, rosques de llimona, fornada dolça, ”periquillos”, etc.