Itineraris perfumats de Grasse a Barcelona

 

“¡Es la esencia mejor de la belleza el olor sin olor de la limpieza!”

Ramón de Campoamor

El perfum és, segons el diccionari, una solució líquida que conté alguna substància intensament odorants. Anomenem “essència” a un perfum líquid amb gran concentració de substàncies aromàtiques. És art, tradició i treball, sobretot si pensem que per obtenir un quilo d’oli essencial d’una flor són necessaris més de 900 quilos (roses) o 1.000 quilos (gessamins).

La indústria del perfum s’ha desenvolupat a França més que en cap altre país, fins al segle XX. Grasse, la ciutat de les flors, a uns 15 km de Cannes a la Costa Blava, és considerada la capital del perfum, sens dubte a causa del seu clima, que permet obtenir flors i plantes bona part del any. Aquí, segons la llegenda, l’essència va néixer a partir d’una gota de sang, un petó que Venus va donar al seu fill, de la qual va néixer una rosa.

A Grasse podem visitar el Museu del Perfum, així com el Museu del pintor Fragonard, autor d’aquella romàntica tela d’una noia gronxant-se que podem admirar a la col·lecció Wallace de Londres.

A la població de Saint-Remy-de-Provence existeix també un museu del perfum; allà aprofitarem per visitar l’església de St. Paul de Mausole i el seu claustre del s.XII, a l’hospital on va ser internat el pintor Van Gogh. Als amants de l’arqueologia els encantarà visitar les ruïnes romanes fascinadores Glanum, a la sortida de la ciutat.

També a Gravesson-en-Provence,a les afores de la ciutat, hi ha un Museu del Perfum amb alambins interessants i tot tipus de substàncies que entren a la seva elaboració. Al centre de la població el museu del pintor “fauve” Chabaud està molt ben instal·lat.

En ruta cap Espanya aconsellem visitar l’Abadia de Montmajour, prop d’Arles, fundada en 948 per monjos benedictins i Patrimoni de la Humanitat des de 1968.

Degustacions de la Mediterrània francesa

Durant el viatge provarem la cuina de la regió, amb les seves típiques “herbes de Provence” que preparen multitud de plats, i que estan compostes generalment per farigola, romaní, alfàbrega, ajedrea, sàlvia i marduix, que al costat de l’all i l’oli formen part de l’anomenada “dieta mediterrània”.

També convé degustar la “tapenade” i la “anchoïade” (pastes d’olives i anxoves), “ratatouille” (espècie de samfaina), amanida de Niça, carxofes i carbassons farcits, sopa al pesto (salsa d’alfàbrega), cuixa de be farcida d’alls, pastís de nous, fruites confitades, etc….

A la ciutat de Barcelona, en ple Passeig de Gràcia (nº 39) existeix un museu del Perfum, instal·lat a la Perfumeria Règia, completíssim, amb més de 4.000 peces, entre flascons de cristall egipci (tan difícils de trobar per fràgils), àmfores gregues, vidres romans, essenciers, vaporitzadors i flascons de totes les èpoques i fabricants.

Més sobre el perfum

En l’actualitat podem trobar perfums afruitats, florals, especiats, afustats, ambarats, golosos, ozònics, balsàmics, aquosos, etc… Tots ells necessiten infinitat d’hores d’estudi i programació per part dels “nassos”, els especialistes que els preparen. El perfum ha de guardar-se en un lloc fresc i protegit de la llum. Amb el temps, al revés que un bon vi, perd aroma i frescor.

El perfum es coneix des de temps immemorial, segons testimonis trobats de més de 5.000 anys a.J.C. La reina egípcia Hatshepsut, per exemple, quinze segles abans de Jesucrist, que va ser l’única dona faraó, adorava els perfums i els cosmètics.